Marin Preda

Marin Preda (5 d'agost 1922 - 16 de maig 1980) fou un escriptor romanès, considerat un dels més importants autors en llengua romanesa de la segona meitat del segle xx.

Preda va néixer a la província de Teleorman, dins d'una família pagesa. Va cursar els estudis de primària a l'escola del poble, i hi va destacar com un alumne brillant. L'any 1940 es traslladava a Bucarest i en poc temps es convertia en articulista de la revista Timpul (en ‘El Temps’).

L'any 1943 publicava un primer relat anomenat Calul (‘El cavall’) i el llegia a un dels més prestigiosos cercles literaris del moment a la capital romanesa que dirigia Eugen Lovinescu. Aquest relat fou inclòs en el seu volum de debut, editat l'any 1948 sota el nom de "Întâlnirea din pământuri" (‘La trobada de les terres’).

El mateix any 1943 fou mobilitzat per l'exèrcit romanès, que en aquells moments lluitava al costat de les tropes de l'Eix. Les tropes romaneses participaven activament en la batalla de Stalingrad al costat de l'Alemanya d'Adolf Hitler. L'agost de 1944 Romania va trencar el pacte amb Alemanya i li va declarar la guerra i signar la pau amb els Aliats. Tots aquests esdeveniments Marin Preda els va viure en primera persona, ja que com a militar de lleva va viure tot un seguit d'experiències i motius que van inspirar les seves novel·les.

Finalment l'any 1945 Preda terminà el servei militar i es reincorporà a la vida civil, començant a treballar com a articulista al diari România Liberă (‘Romania Lliure’) i a partir de l'any 1948, com a editor a la revista Viaţa Românească" (‘Vida Romanesa’). L'any 1949 va publicar una segona novel·la Ana Roşculeţ i tres anys més tard la tercera, Desfăşurarea (‘Desenrotllar’).

Però sense cap mena de dubte el seu èxit i reconeixement com a escriptor li va arribar arran de la publicació de la seva obra més coneguda Moromeţii (‘Els Moromete’) l'any 1955 on parla de la vida d'una família rural romanesa i com la seva vida i el seu món es van transformar pels canvis polítics al país, canvis que als qual primer són aliens però que finalment atenyen els pobles rurals lluny de la capital. El 2018 se'n va fer un film, que s'ha convertit en un film de culte a Romania. Així a poc a poc arriben les notícies al voltant de la caiguda de la monarquia i l'arribada del comunisme a Romania. Moromeţii fou ben rebuda tant per la crítica com pel públic i l'any 1956 va rebre el Premi de Literatura Estatal de Romania.

L'any 1956 va escriure Ferestre întunecate (‘Finestres fosques’), tres anys més tard, 1959, Îndrăzneala (‘L'atreviment’) i l'any 1962 va publicar Risipitorii (‘Els malgastadors’).

L'any 1965 Marin Preda va ser elegit vicepresident de la Uniunea Scriitorilor (‘Unió d'Escriptors’), una mena d'agrupació dels escriptors romanesos que tenien l'autorització publicar, perquè respectaven els principis establerts pel règim comunista.

Preda publicà l'any 1967 la segona part de Moromeţii i un any més tard Intrusul (‘L'intrús’). L'any 1970 fou nomenat director de la revista Cartea Românească, responsabilitat que mantingué fins a la seva mort. Dos anys més tard va publicar dues noves novel·les més, Imposibila întoarcere (‘Impossible tornar’) i Marele singuratic (‘El gran solitari’), a més de reeditar un any més tardÎntâlnirea din pământuri. L'any 1974 va rebre un altre reconeixement per a la seva aportació a la llengua i cultura romanesa quan era nomenat membre de l'Acadèmia Romanesa. Un any més tard va tornar a publicar una altra obra, Delirul (‘El deliri’) i l'any 1977 Viaţa ca o pradă (‘La vida com a presa’).

L'any 1954 es va casar amb Aurora Cornu i es van divorciar el 1959. Després es va casar amb Eta Vexler, però aquesta fou expulsada de Romania i es va refugiar a França, i Preda mai més no la va tornar a veure. Amb la seva tercera dona, Elena, va tenir dos fills, Nicolae i Alexandru.

L'any 1980 publicà la que va ser la seva darrera obra i també una de les més conegudes i compromeses Cel mai iubit dintre pământeni (‘El més estimat d'entre els terrícoles’), on feia una forta crítica al règim comunista romanès. Al moment de la publicació, sorprenentment la censura comunista no es va oposar a la distribució del llibre que va ser unes setmanes al mercat. Però finalment les autoritats van retirar el llibre i va confiscar tots els exemplars que es trobaven a les universitats, biblioteques i llibreries.

El 16 de maig 1980 Marin Preda va morir en estranyes circumstàncies. Segons la versió oficial hauria mort per una deficiència respiratòria mentre s'estava a la residència d'escriptors al Palau de Mogoşoaia. Ràpidament van circular rumors. Mentre uns apuntaven que Preda hauria mort asfixiat pels propis vòmits a causa d'un estat de borratxera extrem, altres apuntaven que va ser assassinat pel règim comunista. En aquest sentit s'ha de dir que algunes de les persones que haurien vist el cos de Marin Preda abans de l'enterrament van dir que tenia una ferida de bala al cap i que hauria sigut un assassinat emmascarat pel règim comunista. El seu germà Saie Preda defensa que Marin Preda fou assassinat per la policia secreta de la Securitate Statului. En tot cas el dossier personal que la Securitate tenia sobre Marin Preda va desaparèixer dels arxius i encara avui les causes de la mort de Preda no s'han aclarit, tot i que és més que probable que va ser una víctima de la repressió governemental.